DESORDRES DIGITALS

Una de les patologies freqüents als peus, ve donada per la mala pisposició dels dits. Les causes d'aquests desordres poden ser variades.

Pot haver-hi causes congènit - familiars. A vegades ja des del neixement podem apreciar dits en posicions anormals, corresponent sovint a factors hereditaris. Aquestes anomalies es mantenen durant el creixement i poden augmentar en l'edat adulta.

Hi ha peus que per la seva pròpia morfologia atípica, dits molt curts o dits molt llargs, van desenvolupant amb els anys i l'ús del calçat, desordres que acaben ocasionant frecs i molèsties. El mal recolzament del peu pot condicionar desplaçaments laterals del mateix peu, que degenerarà en desviacions digitals. L'aparició dels anomenats galindons (hallux valgus) en què el 1er dit (el gros) es desplaça cap al segon, produeix sovint una deformació en forma de dit en urpa, podent fins i tot arribar a col·locar-se damunt del 1er. 

Moltes malalties reumàtiques, sobretot les artritis en totes les seves variables, generen sovint destrucció i afectació articular, amb el que és molt fàcil que es produeixin grans desordres digitgals que ocasionaran problemes de frec amb el calçat i de recolzament plantar per la seva afectació, no només digital sinó de l'articulació metatars falàngica.
 

Comentem finalment aquells casos que són derivats de l'ús d'un calçat inadequat. Les sabates que no respectin l'amplària del peu, poden anar provocant una deformitat en forma de dits en urpa i desplaçant-se els uns sobre els altres. També hem de tenir en compte que l'ús de calçat tipus esclop (sense contrafort), en casos en els quals es camina bastant, pot afavorir la formació de dits en martell. Una vegada s'han deformat, serà molt probable que apareguin frecs per fricció o per compressió, creant-se a continuació la típica callositat que en funció del cas serà dolorosa, podent produir fins i tot infecció i ulceració. 

Per a evitar aquestes situacions una vegada ja s'ha instaurat la deformitat, tenim com opcions:

- Utilitzar calçats prou amplis perquè no es produeixi ni pressió ni frec.

- Confeccionar una protecció de silicona a la justa mesura de la deformació (no estàndard o prefabricada) que eviti el frec i la compressió i molt important: que eviti l'augment de la deformitat.

- La tercera opció és la quirúrgica. Si les anteriors no solucionen satisfactòriament el problema o bé preferim ja d'entrada aquesta opció.