L'ARTROSI EN EL PEU

L’artrosi és una malaltia degenerativa crònica de lenta progressió, comuna en l'edat avançada, que afecta les articulacions i caracteritzada per dolor articular, rigidesa, alteració en la mobilitat i crepitacions. 

Constitueix la malaltia reumàtica més freqüent en la consulta diària.

A Espanya la pateix fins a un 16% de la població major de 20 anys i, d'ells, les tres quartes parts són dones. 

Es manifesta primer a nivell molecular i cel·lular, seguit de degradació i pèrdua del cartílag, remodelació de l'os, formació de osteofits, inflamació sinovial, esclerosi i engrossiment de l'os i pèrdua de la funció articular normal.

Les causes de l’artrosi són múltiples, acceptant-se que, entre altres factors formen part els genètics, els sistèmics com l'obesitat i la diabetis, etc., a més de causes biomecàniques com són la congruència articular, l'estabilitat estàtica i dinàmica, alteració de les forces musculars, etc.
La càrrega genètica és ara com ara no modificable. Sobre els altres factors es pot actuar en forma més o menys efectiva. Les superfícies articulars no han de presentar contactes anormals tant en forma estàtica com dinàmica, ja que exposen a les mateixes a frecs i/o traccions.
L'excés de pes causa alteracions del cartílag. L'excés d'ús condiciona degeneració del cartílag. Les alteracions en l'estructura del cartílag, predisposen a fenòmens degeneratius. 

El punt final d'aquestes alteracions és una sobrecàrrega del cartílag articular, on es produeixen forces que porten al començament de la seva degeneració. La tendència d'aquests canvis és a progressar, destruint el cartílag.

Aquestes dades justifiquen que l’artrosi ocupi una prevalença destacada en franges d'edat de més de 60 anys. 

Manifestacions clíniques de l’artrosi són: dolor, rigidesa post repòs, escassa o nul·la inflamació i aparició de deformitats.
Totes aquestes dades poden aproximar-nos a la realitat : els nostres peus com a receptors de la nostra càrrega, estan sotmesos a una deterioració osteo articular molt important.
Una vegada més podem deduir que val més prevenir.
Uns peus que mecànicament estiguin treballant incorrectament, estaran condemnats a l'aparició d’artrosi, per tant a patir dolor.
Quan s'inicia un dolor al peu sense un antecedent traumàtic, el freqüent és no fer cas, aplicar una pomada, que ens facin una radiografia (fàcil que el dictamen sigui: artrosi. No es pot fer res) etc.etc. 
El correcte seria, consultar amb l'especialista (el podòleg), perquè analitzi de quina forma treballen els nostres peus i determini si existeix una relació entre la nostra biomecànica i el dolor que ha aparegut.

Poder millorar la seva forma de treball, sens dubte que alleujarà el dolor; però més important encara serà que posarem fre a l'agreujament del procés.