LA ARTRITIS REUMATOIDE EN LES ARTICULACIONS

 La artritis reumatoide és una malaltia sistèmica autoimmunitària, caracteritzada per provocar inflamació crònica de les articulacions, que en produeix una destrucció progressiva amb diferents graus de deformitat i incapacitat funcional. A vegades, també es donen afectacions extra articulars.
 

Les articulacions són les estructures que uneixen els ossos entre si i permeten la mobilitat del cos humà. Les porcions finals dels ossos estan recobertes per unes superfícies llises que són els cartílags, la qual cosa permet un fregament suau entre aquests ossos (Figura 1).

Amb la finalitat d'alimentar, protegir i cobrir aquests cartílags, les articulacions disposen d'una membrana que les recobreix i que es diu membrana sinovial. L'artritis reumatoide és una malaltia en la qual es produeix la inflamació de la membrana sinovial de múltiples articulacions.

La inflamació de la membrana sinovial serà la responsable del dolor, de la inflor que amb freqüència s'observa i de la sensació de rigidesa que es pot notar als matins.

Unes articulacions s'afecten unes més que unes altres, i hi ha algunes que gairebé mai s'alteren (Figura 2). 

La persistència de la inflamació de la membrana sinovial porta amb si que aquesta danyi a l'os en el lloc en què es fixa a aquest, donant lloc a petites osques (erosions) (Figura 3). A més, la inflamació mantinguda o freqüent d'una articulació pot fer que el cartílag que permet el fregament suau entre els ossos s'aprimi i desaparegui.

Amb el tractament es pot aconseguir que la inflamació de la membrana sinovial es controli, però el mal ja produït en l'os i en els cartílags és irreparable. La sobrecàrrega de les articulacions inflamades contribueix a accelerar la seva destrucció ( Figura 4).